Encaixa totes les peces del trencaclosques

Em desperto panteixant. Alguna cosa no rutlla. ¿On estic? Obro la càpsula de repòs i em desconnecto els endolls d’estabilització i el proveïdor d’oxigen. Necessito aire ambiental, encara que vingui d’un tanc de purificació. M’incorporo, entre espasmes, i inspiro una glopada d’aire. A poc a poc em començo a tranquil·litzar. Estic viu. Després d’una ullada a l’entorn, comprovo que també estic sol. No reconec el lloc, però això no és el més preocupant. El més fotut és que no tinc ni la més remota idea de qui sóc.

Seguir leyendo “Encaixa totes les peces del trencaclosques”

Anuncios